Set cels

En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels. El concepte, que també es troba a les antigues religions mesopotàmiques, es pot trobar en el judaisme, el cristianisme i l'islam ; un concepte similar també es troba en algunes altres religions com l'hinduisme.^[1] Algunes d'aquestes tradicions, inclòs el jainisme, també tenen un concepte de set terres o set infernals, tant amb els regnes metafísics de les deïtats com amb els cossos celestes observats com els planetes clàssics i les estrelles fixes.^[2] Els set cels corresponen a les set lluminàries / planetes clàssics coneguts a l'antiguitat. Els observadors antics es van adonar que aquests objectes celestials (la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn) es movien a diferents ritmes del cel, tant els uns dels altres com les estels fixes que hi ha més enllà. A diferència dels cometes, que van aparèixer al cel sense avís, es movien amb patrons regulars que es podien predir.^[3] També van observar que els objectes del cel influïen en els objectes de la terra com quan els moviments del sol afecten el comportament de les plantes o els moviments de la lluna afecten les marees oceàniques. Uns altres creuen que els set cels estan relacionats amb les set estrelles de Orió, la Ossa Major, l'Ossa Menor i les Plèiades / set germanes d'acord amb l'antiga astrologia occidental.^[3]